<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	xmlns:georss="http://www.georss.org/georss" xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#" xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/"
	>

<channel>
	<title>Cultura express</title>
	<atom:link href="http://annaglez.wordpress.com/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://annaglez.wordpress.com</link>
	<description>varietés temáticas</description>
	<lastBuildDate>Mon, 04 Jan 2010 01:05:39 +0000</lastBuildDate>
	<language>es</language>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.com/</generator>
<cloud domain='annaglez.wordpress.com' port='80' path='/?rsscloud=notify' registerProcedure='' protocol='http-post' />
<image>
		<url>http://s2.wp.com/i/buttonw-com.png</url>
		<title>Cultura express</title>
		<link>http://annaglez.wordpress.com</link>
	</image>
	<atom:link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="http://annaglez.wordpress.com/osd.xml" title="Cultura express" />
	<atom:link rel='hub' href='http://annaglez.wordpress.com/?pushpress=hub'/>
		<item>
		<title>Saviesa urbana</title>
		<link>http://annaglez.wordpress.com/2009/06/02/saviesa-urbana/</link>
		<comments>http://annaglez.wordpress.com/2009/06/02/saviesa-urbana/#comments</comments>
		<pubDate>Tue, 02 Jun 2009 21:13:38 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Anna Gonzàlez Martí</dc:creator>
				<category><![CDATA[Uncategorized]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://annaglez.wordpress.com/?p=194</guid>
		<description><![CDATA[Com plasmar tot allò sentit mentre viscut, em pregunto mentre escric. Segona nit asseguts sobre les fredes escales de l’ esglèsia de Sant Joan. Plaça de la Virreina. Una piadina per sopar, la segona també. Un univers en cinc esglaons és a punt per compartir. Gal·les, Senegal, Argentina, Itàlia, Córdoba, Barcelona. Cinc esglaons, punt de [...]<img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=annaglez.wordpress.com&amp;blog=6607140&amp;post=194&amp;subd=annaglez&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align:center;"><img class="aligncenter size-large wp-image-195" title="Ell. Plaça de la Virreina. Barri de Gràcia. BCN, Per Anna Gonzàlez Martí" src="http://annaglez.files.wordpress.com/2009/06/ell.jpg?w=476&#038;h=334" alt="ell" width="476" height="334" /></p>
<p style="text-align:justify;">Com plasmar tot allò sentit mentre viscut, em pregunto mentre escric. Segona nit asseguts sobre les fredes escales de l’ esglèsia de Sant Joan. Plaça de la Virreina. Una piadina per sopar, la segona també. Un univers en cinc esglaons és a punt per compartir. Gal·les, Senegal, Argentina, Itàlia, Córdoba, Barcelona. Cinc esglaons, punt de trobada, punt de partida. Mil converses on s’ hi aboca tot, mil mirades i llaunes d’ alcohol que ens encerclen. L’ ingredient humà és ben al fons. Malhauradament, la substància és necessària per ajudar a sortir tot allò que un dia va estar ben enfora. Bogeria, transtorns… li diuen ara. El xamà, l’ endeví era aleshores…ja ho diu la meva llibreta en fullejar-la, d’ on en sorgeix un dibuix de Gustav Klimt amb una frase de L.A Spinetta escrita al darrere: “lo ideal es que exista la libertad en los géneros que se jactan de estar apuntando hacia la libertad”. Una revel·lació en paper, tinta i pintura que arriba entre els meus fulls i a les meves mans després de sis anys a la cartera d’ Ale, un regal màgic, apreciat, arrugat i curtit que ara observo com vida certa. Ves a saber d’ on ve i on anirà, quines mans triaré perque el tinguin un dia. La saviesa urbana, els discursos durs en plena efervescència, els més viscuts, reals, genuïns que qualsevol dels que se senten arreu d’ aquells que no han tingut temps d’ aprendre la lliçó. “Transtorno de personalidad, conducta y pensamiento mágico”, Carmen m’ explica el seu diagnòstic. Energia arrauxada que va dur-la al límit…i a les dosis de metadona. Ulls profundíssims, cos pesat…mira al fons dels meus i diu veure-hi la bondat. M’ explica també com s’ estima el seu amic, que seu uns esglaons més avall. Ell ja no ingereix metadona. Vol morir jove i encocat, ha desistit a guanyar la batalla a la sang blanca. I Carmen no vol deixar-lo anar, em clava la mirada a les pupil·les i la veu a les temples. Les espores del sistema, els poros per on destil·la la vida al límit. Cinc esglaons amunt o avall, qui ho sap, qui ho sabrà mai. Com plasmar tot allò sentit mentre viscut, em pregunto mentre escric.</p>
<br />  <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gocomments/annaglez.wordpress.com/194/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/comments/annaglez.wordpress.com/194/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/godelicious/annaglez.wordpress.com/194/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/delicious/annaglez.wordpress.com/194/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gofacebook/annaglez.wordpress.com/194/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/facebook/annaglez.wordpress.com/194/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gotwitter/annaglez.wordpress.com/194/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/twitter/annaglez.wordpress.com/194/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gostumble/annaglez.wordpress.com/194/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/stumble/annaglez.wordpress.com/194/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/godigg/annaglez.wordpress.com/194/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/digg/annaglez.wordpress.com/194/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/goreddit/annaglez.wordpress.com/194/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/reddit/annaglez.wordpress.com/194/" /></a> <img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=annaglez.wordpress.com&amp;blog=6607140&amp;post=194&amp;subd=annaglez&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://annaglez.wordpress.com/2009/06/02/saviesa-urbana/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>4</slash:comments>
	
		<media:content url="http://0.gravatar.com/avatar/2ecf3da98f66deef58a6ef3bb37be391?s=96&#38;d=identicon&#38;r=G" medium="image">
			<media:title type="html">mirantlalluna</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://annaglez.files.wordpress.com/2009/06/ell.jpg?w=1024" medium="image">
			<media:title type="html">Ell. Plaça de la Virreina. Barri de Gràcia. BCN, Per Anna Gonzàlez Martí</media:title>
		</media:content>
	</item>
		<item>
		<title>si, mi, la</title>
		<link>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/30/si-mi-la/</link>
		<comments>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/30/si-mi-la/#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 30 May 2009 20:47:34 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Anna Gonzàlez Martí</dc:creator>
				<category><![CDATA[Uncategorized]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://annaglez.wordpress.com/?p=188</guid>
		<description><![CDATA[  Sis, set, em falta una pàgina…dos, si mi, la…potser va així… Obre l’ armari buscant…i troba. Troba el trajo dels concerts i entre quatre parets la joventut es vesteix d’etiqueta. L’americana col·locada amb pressa, la camisa cordada amb menys esmer i els peus nus. El músic necessita tan sols tocar. Les mans vestides de [...]<img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=annaglez.wordpress.com&amp;blog=6607140&amp;post=188&amp;subd=annaglez&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align:center;"><img class="aligncenter size-large wp-image-189" title="Jotzaile. Per Anna Gonzàlez Martí" src="http://annaglez.files.wordpress.com/2009/05/jotzaile.jpg?w=425&#038;h=273" alt="Jotzaile. Per Anna Gonzàlez Martí" width="425" height="273" /></p>
<p style="text-align:left;"> </p>
<p>Sis, set, em falta una pàgina…dos, si mi, la…potser va així…</p>
<p style="text-align:justify;">Obre l’ armari buscant…i troba. Troba el trajo dels concerts i entre quatre parets la joventut es vesteix d’etiqueta.</p>
<p style="text-align:justify;">L’americana col·locada amb pressa, la camisa cordada amb menys esmer i els peus nus. El músic necessita tan sols tocar. Les mans vestides de violí, l’amant més odiat i estimat de tots els que ha tingut, em va dir un dia.</p>
<p style="text-align:justify;">El seu rictus ara s’ arruga i ara s’ esvaeix. Els moviments, com talls perfectes, es tornen més tard deliciosos i l’expressió de la melodia vessa pel llenguatge del seu cos. Dues celles arquejades podrien ser el director d’orquestra si se’n llegís el que diuen i els seus llabis afilats s’apreten seguint els matisos. Els dits, veloços com espasmes, provoquen notes que flueixen tan serenes, tan agressives… que em canvien de forma el cor a cada instant.</p>
<p style="text-align:justify;">Per la finestra els arbres de la vall l’espien i s’agiten al compàs d’un so poderós, trascendent.</p>
<p style="text-align:justify;">Volen enlaire les partitures i ara el músic sedueix el seu amant. Li regala amb l’arc unes carícies que algú va escriure un dia entre pentagrames. Però el violí, altiu i indomable, no el correspon. I ja no se sent la pell. Els ulls clavats, el front suat i la camisa xopa arrapada al pit.</p>
<p style="text-align:justify;">Pícar. L’excita aquesta convulsió…és impossible, diu, i somriu. Depressa passa la partitura… en vol més. I més en té. El crescendo ja s’acosta, va venint, va venint tot sol. Tot sembla el principi i la fi, els arbres es regiren amb violència i fins i tot els seus peus freds i nus  s’inquieten dibuixant cada tendó. No s’acaba mai aquesta bogeria, diu,  però com la desitja…</p>
<p style="text-align:justify;">Lentament els arbres tornen a onejar suaument, els peus fan l’equilibri i la melangia li descriu la mirada. I ara el violí plora, plora i fa plorar… i molt a poc a poc ja tan sols somica.</p>
<p style="text-align:justify;">Abans que l’ últim gemec tingui temps d’ apagar-se tot ha canviat. Torna a dur els seus texans, la seva samarreta i les sabatilles foradades. Només en queda d’ aleshores el seu violí extasiat que Obrint Pas es passeja àgil per l’ habitació. Mirada serena, energia, orgasme musical. Andante; Allegro con anima…una premonició.</p>
<br />  <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gocomments/annaglez.wordpress.com/188/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/comments/annaglez.wordpress.com/188/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/godelicious/annaglez.wordpress.com/188/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/delicious/annaglez.wordpress.com/188/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gofacebook/annaglez.wordpress.com/188/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/facebook/annaglez.wordpress.com/188/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gotwitter/annaglez.wordpress.com/188/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/twitter/annaglez.wordpress.com/188/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gostumble/annaglez.wordpress.com/188/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/stumble/annaglez.wordpress.com/188/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/godigg/annaglez.wordpress.com/188/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/digg/annaglez.wordpress.com/188/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/goreddit/annaglez.wordpress.com/188/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/reddit/annaglez.wordpress.com/188/" /></a> <img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=annaglez.wordpress.com&amp;blog=6607140&amp;post=188&amp;subd=annaglez&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/30/si-mi-la/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
	
		<media:content url="http://0.gravatar.com/avatar/2ecf3da98f66deef58a6ef3bb37be391?s=96&#38;d=identicon&#38;r=G" medium="image">
			<media:title type="html">mirantlalluna</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://annaglez.files.wordpress.com/2009/05/jotzaile.jpg?w=1024" medium="image">
			<media:title type="html">Jotzaile. Per Anna Gonzàlez Martí</media:title>
		</media:content>
	</item>
		<item>
		<title>Nu. Agost 08</title>
		<link>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/30/nu-agost-08/</link>
		<comments>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/30/nu-agost-08/#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 30 May 2009 20:11:45 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Anna Gonzàlez Martí</dc:creator>
				<category><![CDATA[Uncategorized]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://annaglez.wordpress.com/?p=183</guid>
		<description><![CDATA[Avui és el tercer dia que se sent fragmentada. Una tarda de sol feixuc i periple vital. La tercera tarda d’agost a l’acadèmia Sant Vicens. La tercera en que el seu cos no és un objectiu sexual, ni una eina per conduir-se pel món, ni una càrrega feixuga com tantes vegades, ni tan sols és prim ni gras, [...]<img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=annaglez.wordpress.com&amp;blog=6607140&amp;post=183&amp;subd=annaglez&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align:center;"><img class="aligncenter size-large wp-image-185" title="nu. Esbós d' Elena Martí Hurtado" src="http://annaglez.files.wordpress.com/2009/05/nu1.jpg?w=410&#038;h=442" alt="nu" width="410" height="442" /></p>
<p style="text-align:justify;">Avui és el tercer dia que se sent fragmentada. Una tarda de sol feixuc i periple vital. La tercera tarda d’agost a l’acadèmia Sant Vicens. La tercera en que el seu cos no és un objectiu sexual, ni una eina per conduir-se pel món, ni una càrrega feixuga com tantes vegades, ni tan sols és prim ni gras, estriat ni celulític, estimat o rebutjat. Només un objecte com una natura morta o un bodegó, però amb humanitat a dins. Una gerra d’humanitat, sí, i millor contra més corbes, diuen els dibuixants.</p>
<p style="text-align:justify;">La bata blava de pintor tacada d’olis de colors és on sempre i la seva roba li fa el relleu. Aquesta tarda hi ha pocs alumnes i arriba abans que l’últim d’ells faci aparició.</p>
<p style="text-align:justify;">Camina nua de peus mirant-se el terra de mosaic mentre pensa qui deuria habitar aquest pis cent anys enrere, i com cent anys després una noieta en plena pell es passeja pel seu saló. La tarima espera envoltada d’uns deu ulls asedegats dels volums, llums i ombres humanes. El seu pèl púbic no ha crescut gens en aquests dos dies, com ella havia desitjat, i els seus genitals poden dibuixar-se amb tot detall i cromatisme. Un repte més d’ alliberació corporal, pensa.</p>
<p style="text-align:justify;">Un cop a la tarima, es desfà de la bata i entra l’últim alumne, que acabat d’arribar de la vorágine de plaça Catalunya, encara percep el seu cos de dona de vint-i-quatre anys. Ho nota en aquella mirada, que aviat s’ adapta a les circumstàncies.</p>
<p style="text-align:justify;">Cada nova postura de dos minuts li dona temps a inventar la propera i més tard queda fixe en l’espai durant una hora. Gira el  cap a l’esquerra de l’estança, tot just fixant-se en una ampolla de vidre dalt d’una estanteria, mentre la brisa que entra pels finestrals oberts corrobora la seva nuesa.</p>
<p style="text-align:justify;">Quieta, molt quieta. Al seu món, molt al seu món, comença a notar-se una altra cosa, sent com a poc a poc tota ella es torna triangles, línies, ossos, muscles, ombres i colors. Aviat s’esvaeix en aquell ambient. La seva mirada no és el sentit principal avui, sinó l’oïda i la pell. Mirades, llapissos i carbonets se li passejen pel cos. L’un li recòrre els cabells i li dibuixa les espatlles, l’altre baixa des del front, passa suaument pel nas, els llabis, i continua fins el melic. Carícies rodones pels seus pits i les seves natges. Una línia distreta se li fica per la línia del pubis i desfila per l’entrecuix. Carícies que amb eco ressonen uns metres més enllà amb ritmes i intensitats diferents, viatjant damunt els papers <em>Canson</em>, delicades, intenses, corretgides,  esborrades.</p>
<p style="text-align:justify;">En Jordi ha triat un deliciós jazz experimental, que ja entrega la tercera melodia, mentre la Teresa avança poc a poc entre els aprenents amb saviesa i energia a la mirada i s’atura davant l’apunt d’un d’ells. Plegats comenten el volum de les espatlles i la longitud de les cames de la model i ella apren alguns secrets del dibuix, petrificada i atenta.</p>
<p style="text-align:justify;">Immòbil, la sang se comença a concentrar en certes parts del cos, els músculs li formiguejen, xisclen, li punxen els nervis i nota com si el fèmur s’endinsés a la carn. El físic li reclama moviment, aquell moviment reflex que no tenim en compte en les situcions quotidianes i que ens fa creuar una cama i l’ altra o acomodar-nos cada dos minuts al seient. Però avui no té permís, no li dona permís.</p>
<p style="text-align:justify;">La música emmudirà el cos. Les dues calades de maria abans de pujar a la tarima li aguditzen els sentits i passeja de la mà del jazz. Entra en un foradet on l’abraça la melodia i, com ella, desfigurada en línies i volums, la música es fragmenta en notes,vibracions i instruments. Ara la saluda el contrabaix amb un pizzicato i el sent amb més presència que els altres, sent l’arc com bat les cordes i com tot flueix. El contrabaix s’allunya  i arriba el piano i després s’acosta la bateria, que li repica amb encant el cor, i el saxo, que li fa ballar sensualment l’ ànima. I lentament marxen a ser una melodia en un cd, posat a l’equip de l’entrada que se sent pels altaveus de la sala. I els dos últims minuts de realitat per tocar les 20:00 i deixar de ser una estàtua se li fan els més llargs del dia.</p>
<br />  <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gocomments/annaglez.wordpress.com/183/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/comments/annaglez.wordpress.com/183/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/godelicious/annaglez.wordpress.com/183/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/delicious/annaglez.wordpress.com/183/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gofacebook/annaglez.wordpress.com/183/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/facebook/annaglez.wordpress.com/183/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gotwitter/annaglez.wordpress.com/183/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/twitter/annaglez.wordpress.com/183/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gostumble/annaglez.wordpress.com/183/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/stumble/annaglez.wordpress.com/183/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/godigg/annaglez.wordpress.com/183/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/digg/annaglez.wordpress.com/183/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/goreddit/annaglez.wordpress.com/183/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/reddit/annaglez.wordpress.com/183/" /></a> <img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=annaglez.wordpress.com&amp;blog=6607140&amp;post=183&amp;subd=annaglez&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/30/nu-agost-08/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
	
		<media:content url="http://0.gravatar.com/avatar/2ecf3da98f66deef58a6ef3bb37be391?s=96&#38;d=identicon&#38;r=G" medium="image">
			<media:title type="html">mirantlalluna</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://annaglez.files.wordpress.com/2009/05/nu1.jpg?w=950" medium="image">
			<media:title type="html">nu. Esbós d' Elena Martí Hurtado</media:title>
		</media:content>
	</item>
		<item>
		<title>La sociedad invisible. Daniel Innerarity</title>
		<link>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/19/daniel-innerarity/</link>
		<comments>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/19/daniel-innerarity/#comments</comments>
		<pubDate>Tue, 19 May 2009 10:39:31 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Anna Gonzàlez Martí</dc:creator>
				<category><![CDATA[Uncategorized]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://annaglez.wordpress.com/?p=159</guid>
		<description><![CDATA[   &#8220;El mayor engaño es la normalidad, pues el lugar de la normalidad es precisamente el de la máxima sospecha&#8221; Theodor Adorno Mi artículo habla hoy de La sociedad Invisible , el ensayo del filósofo y historiador Daniel Innerarity que recibió el premio Espasa 2004.     ¿Qué hay en la sociedad que no se ve? [...]<img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=annaglez.wordpress.com&amp;blog=6607140&amp;post=159&amp;subd=annaglez&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align:center;"><strong> </strong> <img class="aligncenter size-large wp-image-166" title="8.4.09, tomada por Anna González en la Gran Vía de Madrid" src="http://annaglez.files.wordpress.com/2009/05/madrid7-4-09-9-4-09-015.jpg?w=466&#038;h=313" alt="Madrid 8.4.09" width="466" height="313" /></p>
<h2 style="text-align:center;">&#8220;El mayor engaño es la normalidad, pues el lugar de la normalidad es precisamente el de la máxima sospecha&#8221;</h2>
<h6 style="text-align:center;"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Theodor_Adorno">Theodor Adorno</a></h6>
<p style="text-align:left;">Mi artículo habla hoy de <em>La sociedad Invisible</em> <em>, </em>el ensayo del filósofo y historiador Daniel Innerarity que recibió el premio Espasa 2004.</p>
<p style="text-align:left;"> </p>
<p style="text-align:center;"><img class="size-thumbnail wp-image-165 aligncenter" title="daniel Innerarity" src="http://annaglez.files.wordpress.com/2009/05/daniel-innerarity.jpg?w=150&#038;h=150" alt="daniel Innerarity" width="150" height="150" /></p>
<p style="text-align:left;"> </p>
<p style="text-align:justify;"><span style="text-decoration:underline;">¿Qué hay en la sociedad que no se ve?</span></p>
<p style="text-align:justify;">La sociedad invisible debería ser un libro de cabecera para calmar angustias a los que nos preguntamos en qué sociedad vivimos. Debería aparecer en los titulares de los periódicos y escrito por las paredes. Éste ensayo busca, según las palabras del mismo Innerarity:</p>
<p style="text-align:center;"> &#8221;formular una interpretación filosófica del sXXI, buscando el sentido de las cosas que pasan y no tanto la acumulación erudita de datos&#8221;</p>
<p style="text-align:justify;">&#8220;vivimos, sin duda, en una sociedad que escapa de nuestra comprensión teórica y de nuestro control práctico en una medida más inquietante que en otras épocas menos perplejas acerca de sí mismas&#8221;.</p>
<p style="text-align:justify;"> </p>
<p style="text-align:left;"><span style="text-decoration:underline;">¡Gracias, Daniel! pero también&#8230;Daniel, Daniel, ¿no puedes estarte quietecito?</span></p>
<p style="text-align:justify;">Que alguien escriba así sobre lo que tu vives y no entiendes, es un poco del consuelo que necesitas en un entorno -almenos el mío- en que pocas veces pueden plantearse éstos temas, sino que más bien se aprovecha para la evasión más absoluta, lo cual tampoco me parece mal, pero me deja en algunos aspectos como un interrogante gigantesco</p>
<p style="text-align:justify;"> </p>
<h1 style="text-align:center;"><span style="color:#ffffff;">?</span></h1>
<p style="text-align:justify;"> </p>
<p style="text-align:justify;"> </p>
<p style="text-align:justify;">La sociedad invisible es una mirada crítica sobre la sociedad contemporánea, un intento de entender dónde nos estamos moviendo, &#8220;un mundo que ya no está territorialmente delimitado, ni polarizado ideológicamente, ni manejado por una burocracia exacta. Observar bien la realidad es una tarea interpretativa que exige desarrollar uns hábitos similares a los del espionaje, sobre todo cuando lo más inmediato es lo más engañoso y la creciente complejidad no se combate acumulando datos o informaciones, sino mediante una buena interpretación. Que la sociedad se nos haya vuelto algo invisible significa que asistimos a un proceso de virtualización general, lo que se muestra en ámbitos tan diversos como la globalización, la nueva economía, la transformación de los espacios sociales, las nuevas guerras, la escenificación política, la construcción social del miedo, la creciente importancia de anticipar el futuro o la renovación de las utopías&#8221;.</p>
<p style="text-align:left;"><span style="text-decoration:underline;">Contexto personal (el mío, no el suyo)</span></p>
<p style="text-align:justify;">Recuerdo la época en que leí éste y en realidad el único ensayo que he leído en mi vida. Verano de 2004.  Me propuse trabajar en un cámping durante el verano, viviendo en una tienda de lona con compañeros que a las 16:00h ya esnifaban las primeras rayas de cocaína después del trabajo. Me propuse saber lo que valía un peine. En ésa época empecé a leerlo sin saber totalmente en qué consistía un ensayo. ¡Y cuánto me costó habituarme a la divagación de Daniel Innerarity en ése entorno! Pero cuanto lo agradezco después.</p>
<p style="text-align:justify;"><span style="text-decoration:underline;">Para saber un poco más&#8230;</span></p>
<p style="text-align:justify;">Si clicáis sobre éstas páginas encontraréis un poco de información <a href="http://www.ub.es/prometheus21/articulos/archivos/Innerarity.PDF">sobre el libro</a> y <a href="http://marccortes.blogspot.com/2009/02/la-entrevista-con-daniel-innerarity.html">su autor</a></p>
<p style="text-align:justify;"> </p>
<br />  <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gocomments/annaglez.wordpress.com/159/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/comments/annaglez.wordpress.com/159/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/godelicious/annaglez.wordpress.com/159/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/delicious/annaglez.wordpress.com/159/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gofacebook/annaglez.wordpress.com/159/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/facebook/annaglez.wordpress.com/159/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gotwitter/annaglez.wordpress.com/159/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/twitter/annaglez.wordpress.com/159/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gostumble/annaglez.wordpress.com/159/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/stumble/annaglez.wordpress.com/159/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/godigg/annaglez.wordpress.com/159/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/digg/annaglez.wordpress.com/159/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/goreddit/annaglez.wordpress.com/159/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/reddit/annaglez.wordpress.com/159/" /></a> <img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=annaglez.wordpress.com&amp;blog=6607140&amp;post=159&amp;subd=annaglez&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/19/daniel-innerarity/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
	
		<media:content url="http://0.gravatar.com/avatar/2ecf3da98f66deef58a6ef3bb37be391?s=96&#38;d=identicon&#38;r=G" medium="image">
			<media:title type="html">mirantlalluna</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://annaglez.files.wordpress.com/2009/05/madrid7-4-09-9-4-09-015.jpg?w=1024" medium="image">
			<media:title type="html">8.4.09, tomada por Anna González en la Gran Vía de Madrid</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://annaglez.files.wordpress.com/2009/05/daniel-innerarity.jpg?w=150" medium="image">
			<media:title type="html">daniel Innerarity</media:title>
		</media:content>
	</item>
		<item>
		<title>Aforismo, adagio, paremia, wellerismo</title>
		<link>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/17/aforismo-adagio-paremia-wellerismo/</link>
		<comments>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/17/aforismo-adagio-paremia-wellerismo/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 17 May 2009 21:18:28 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Anna Gonzàlez Martí</dc:creator>
				<category><![CDATA[Uncategorized]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://annaglez.wordpress.com/?p=145</guid>
		<description><![CDATA[En un principio asusta, verdad? Intentad decirlo todo seguido sin respirar, realmente agobia. Eso es porque del extensísimo vocabulario del que disponemos, sólo usamos una ínfima parte. Y yo soy otra fan de las palabras olvidadas, me encanta encontrar un término que defina algo que en principio parece indefinible y corro al diccionario cuando leo [...]<img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=annaglez.wordpress.com&amp;blog=6607140&amp;post=145&amp;subd=annaglez&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align:justify;">En un principio asusta, verdad? Intentad decirlo todo seguido sin respirar, realmente agobia. Eso es porque del extensísimo vocabulario del que disponemos, sólo usamos una ínfima parte. Y yo soy otra fan de las palabras olvidadas, me encanta encontrar un término que defina algo que en principio parece indefinible y corro al diccionario cuando leo alguna que no conozco. Es orgásmico. Sí, vale, y todo lo <em>freak</em> que queráis. Pero es así. Vamos a ver:</p>
<p style="text-align:justify;"><span style="color:#ffffff;"> Aforismo</span>: declaración o sentencia concisa que pretende expresar un principio o la verdad en una manera breve, pensativa y aparentemente cerrada.</p>
<p style="text-align:center;"><span style="color:#99cc00;">&#8220;Cuando tienes un martillo en la mano, todo se parece a un clavo&#8221;</span></p>
<p style="text-align:justify;"><span style="color:#ffffff;">Adagio</span>: frase corta pero memorable que contiene y expresa algún elemento de conocimiento o experiencia importante, considerado cierto por mucha gente, o que ha ganado cierta credibilidad a través de su uso continuado.</p>
<p style="text-align:justify;">Aquçi una de Simone de Beauvoir que me parece de una sinceridad aplastante:</p>
<p style="text-align:center;"><span style="color:#99cc00;">&#8220;Es absolutamente imposible encarar problema humano alguno con una mente carente de prejuicios&#8221;</span></p>
<p style="text-align:center;"><span style="color:#ffffff;">Paremia</span>: es un enunciado breve, sentencioso e ingenioso que trasmite un mensaje instructivo, incitando a la reflexión intelectual y moral.</p>
<p style="text-align:center;"><span style="color:#99cc00;">&#8220;Felices los que nada esperan porque nunca seran defraudados&#8221;</span></p>
<p style="text-align:justify;"><span style="color:#ffffff;">Wellerismo</span>: es básicamente cambiar el significado de las frases celebres.</p>
<p style="text-align:center;"><span style="color:#99cc00;">En casa del herrero no le mires el dentado</span></p>
<p style="text-align:center;"><span style="color:#33cccc;">Mi aportación:</span></p>
<h1 style="text-align:center;"><span style="color:#993366;">&#8220;Saber y pensar </span></h1>
<h1 style="text-align:center;"><span style="color:#993366;">pueden llegar a ser </span></h1>
<h1 style="text-align:center;"><span style="color:#993366;">una droga dura&#8221;</span></h1>
<br />  <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gocomments/annaglez.wordpress.com/145/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/comments/annaglez.wordpress.com/145/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/godelicious/annaglez.wordpress.com/145/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/delicious/annaglez.wordpress.com/145/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gofacebook/annaglez.wordpress.com/145/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/facebook/annaglez.wordpress.com/145/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gotwitter/annaglez.wordpress.com/145/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/twitter/annaglez.wordpress.com/145/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gostumble/annaglez.wordpress.com/145/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/stumble/annaglez.wordpress.com/145/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/godigg/annaglez.wordpress.com/145/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/digg/annaglez.wordpress.com/145/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/goreddit/annaglez.wordpress.com/145/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/reddit/annaglez.wordpress.com/145/" /></a> <img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=annaglez.wordpress.com&amp;blog=6607140&amp;post=145&amp;subd=annaglez&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/17/aforismo-adagio-paremia-wellerismo/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
	
		<media:content url="http://0.gravatar.com/avatar/2ecf3da98f66deef58a6ef3bb37be391?s=96&#38;d=identicon&#38;r=G" medium="image">
			<media:title type="html">mirantlalluna</media:title>
		</media:content>
	</item>
		<item>
		<title>Intento</title>
		<link>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/17/intento/</link>
		<comments>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/17/intento/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 17 May 2009 19:05:52 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Anna Gonzàlez Martí</dc:creator>
				<category><![CDATA[Uncategorized]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://annaglez.wordpress.com/?p=124</guid>
		<description><![CDATA[Qué es mi blog? Un intento. Y en todo intento hay esperanza. Así, mi blog pretende encontrar nuevas respuestas, o mejor, nuevos matices a las respuestas que ya existen y que el blog rescata y une a nuevos puntos de vista. Así creo una red de similitudes y las pongo bajo un mismo título, desde mi mirada y siempre de una forma express [...]<img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=annaglez.wordpress.com&amp;blog=6607140&amp;post=124&amp;subd=annaglez&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align:center;"><img class="aligncenter size-large wp-image-135" src="http://annaglez.files.wordpress.com/2009/05/esguinc-juliol-08.jpg?w=431&#038;h=300" alt="" width="431" height="300" /></p>
<p style="text-align:justify;">Qué es mi blog? Un intento. Y en todo intento hay esperanza. Así, mi blog pretende encontrar nuevas respuestas, o mejor, nuevos matices a las respuestas que ya existen y que el blog rescata y une a nuevos puntos de vista. Así creo una red de similitudes y las pongo bajo un mismo título, desde mi mirada y siempre de una forma express (rapidito, que el engranaje corre, no espera y Perceval quiere artículos como churros).</p>
<p style="text-align:justify;">Viene a cuento una reflexión que escribí el otro día encima del libro de Kapuscinski <em>Los cínicos no sirven para éste oficio</em>, a falta de papel, acerca de éste ejercicio de apertura mental que es la cultura y el no cerrar sacos, que he de confesar, a veces me obsesiona y me convierte en una ausente:</p>
<p style="text-align:justify;"><span style="color:#ffffff;">¿Cómo llegar a escribir sin que te supere, cómo hacer de tus dudas tu vocación sin que eso te mate la ingenuidad y la puerza? Cómo trabajar duro para plasmar ésos mundos diversos y confusos, por no decir extremos y caóticos sin que eso te aparte de la realidad común, sin que eso te encierre en tus divagaciones, sin que te impida disfrutar lo simple y disfrutarlo así, simplemente? Cómo no irte para nunca volver? Y cómo hacer que a los demás no les duela tu ausencia , que puedan seguir apreciando o abrazándote sin que les hayas brindado todo tu ser, espontaneïdad y desenvoltura. Yo quiero estar aquí,  pero también allá, en mi mundo. Ambos me gustan, y los que vengan.</span></p>
<p style="text-align:justify;">Busco la forma redefinir las cosas para mí y para quien las quiera leer, una forma de expresar cosas que en el día a día no caben. La mayoría de las veces me encuentro con que alguien ya pensó antes como yo pienso, que ya planteó lo que yo planteo y lo que termino por hacer es contribuir a darle más vueltas, mis vueltas.</p>
<p style="text-align:justify;">Se trata de hablar para un lector la mayoría de las veces anónimo. Porque&#8230;a todo ésto&#8230;<span style="color:#99cc00;">CUÁNTO TIEMPO PODEMOS DEDICAR AL CABO DEL DÍA A CONVERSAR??</span> Por lo tanto, es la forma de la nueva era de poder hablar para quien pueda escuchar cuando tenga tiempo de hacerlo, pero en versión internet: poder teclear para quien tenga tiempo de leerlo cuando tenga un minuto&#8230;o reflexionar para alguien <span style="color:#99cc00;">JUST IN TIME</span>. Es una terapia. Con el poco tiempo de conversar que tenemos, volcar informaciones en el blog es, de alguna forma, un intento de no ser un permanente monologuista y volverse loco, a la espera de que a alguien atrape lo que planteas. Es también un intento de luchar contra mí misma, porque no decirlo, con la esperanza de construir y de construirme, no sin trauma, no sin dilema, y con ello abrir más la mente y las mentes, intentando no perder el norte o mejor dicho, buscando el mío propio. Intentar dejar de cogear.</p>
<br />  <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gocomments/annaglez.wordpress.com/124/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/comments/annaglez.wordpress.com/124/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/godelicious/annaglez.wordpress.com/124/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/delicious/annaglez.wordpress.com/124/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gofacebook/annaglez.wordpress.com/124/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/facebook/annaglez.wordpress.com/124/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gotwitter/annaglez.wordpress.com/124/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/twitter/annaglez.wordpress.com/124/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gostumble/annaglez.wordpress.com/124/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/stumble/annaglez.wordpress.com/124/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/godigg/annaglez.wordpress.com/124/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/digg/annaglez.wordpress.com/124/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/goreddit/annaglez.wordpress.com/124/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/reddit/annaglez.wordpress.com/124/" /></a> <img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=annaglez.wordpress.com&amp;blog=6607140&amp;post=124&amp;subd=annaglez&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/17/intento/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
	
		<media:content url="http://0.gravatar.com/avatar/2ecf3da98f66deef58a6ef3bb37be391?s=96&#38;d=identicon&#38;r=G" medium="image">
			<media:title type="html">mirantlalluna</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://annaglez.files.wordpress.com/2009/05/esguinc-juliol-08.jpg?w=1024" medium="image" />
	</item>
		<item>
		<title>Promiscuidad, poliamor, egoísmo y generosidad</title>
		<link>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/17/113/</link>
		<comments>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/17/113/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 17 May 2009 17:09:53 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Anna Gonzàlez Martí</dc:creator>
				<category><![CDATA[Uncategorized]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://annaglez.wordpress.com/?p=113</guid>
		<description><![CDATA[Hoy me apetece hablar sobre la promiscuidad amorosa. Bueno, no se si me apetece, pero lo necesito. Digo amorosa porque, aunque la R.A.E (Real Academia Española) no lo contempla, creo que hay muchos otros tipos de promiscuidad. Es un intento de sacar a la luz una realidad cultural muchas veces obviada y no precisamente por minoritaria. Y planteo [...]<img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=annaglez.wordpress.com&amp;blog=6607140&amp;post=113&amp;subd=annaglez&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align:center;"><img class="aligncenter size-medium wp-image-115" title="freelove" src="http://annaglez.files.wordpress.com/2009/05/freelove.jpg?w=300&#038;h=180" alt="freelove" width="300" height="180" /></p>
<p style="text-align:justify;">Hoy me apetece hablar sobre la promiscuidad amorosa. Bueno, no se si me apetece, pero lo necesito. Digo amorosa porque, aunque la R.A.E (Real Academia Española) no lo contempla, creo que hay muchos otros tipos de promiscuidad. Es un intento de sacar a la luz una realidad cultural muchas veces obviada y no precisamente por minoritaria. Y planteo el tema no sin dudas, no sin confusión. Quizás precisamente por eso lo planteo.</p>
<p style="text-align:justify;">Para contextualizar, el tema de Jorge Drexler <a href="http://www.youtube.com/watch?v=GLPHLXR8aMk"><em>El otro engranaje</em></a>, que para mí explica a la perfección cómo se manifiesta la promiscuidad en nuestros días, un gran retrato de ésta realidad social no publicada (las imágenes no merecen la pena, os propongo solamente escuchar).</p>
<p style="text-align:justify;"><span style="color:#ffffff;"> Antes, esto era jauja</span></p>
<p style="text-align:justify;">En la Grecia antigua, las relaciones promiscuas y homosexuales eran algo cotidiano. La moral cristiana supone el corte de raíz de esta realidad cultural que ha construido como única posibilidad &#8220;decente&#8221; el matrimonio heterosexual, fiel y creado como un compromiso vitalicio e indestructible, aquello de “hasta que la muerte os separe”, que no incluye el “con sangre, sudor y lágrimas”. El dedo gigante de Dios lo legitima como verdad inapelable, amenazando con arder entre llamas si no se obedece. Y como siempre, si los deseos van por otro lado, “hecha la ley, hecha la trampa”. Clandestinidad promiscua en redes diversas: prostitución, llamadas telefónicas desde la cabina, encuentros fugitivos, sms secretos, remordimientos, sensación de egoísmo, contradicciones.</p>
<p style="text-align:justify;"> <span style="color:#ffffff;">Beauvoir y Sartre</span></p>
<p style="text-align:center;"><span style="color:#ffffff;"><img class="aligncenter size-full wp-image-118" title="BS" src="http://annaglez.files.wordpress.com/2009/05/bs.jpg?w=321&#038;h=270" alt="BS" width="321" height="270" /></span></p>
<p style="text-align:justify;">La pareja de intelectuales <a href="http://www.sololiteratura.com/tom/tomartotrahistoria.htm">Simone de Beauvoir y Jean-Paul Sartre </a>son dos de los representantes públicos de la promiscuidad. Sentimentalmente guardaban un lugar para los dos, que no les impedía hacer de sus vidas y de su sexualidad todo cuanto quisieran, lo cual se contaban con todo detalle y sinceridad.</p>
<p style="text-align:justify;">Cabe destacar que actualmente la mujer sigue siendo la que más contradicciones tiene y la más vigilada frente a ésta forma de ser. Beauvoir lo fue, y mucho, en su época. Es una cuestión cultural. El hombre es un conquistador, la mujer una ramera. En muchos sectores de mi generación esto permanece y parece que la promiscuidad se asocia a menudo a una falta de objetivos o a la sociedad de la seducción y el despilfarro. Tengamos cuidado con ésas suposiciones.</p>
<p style="text-align:justify;"><span style="color:#ffffff;">Poliamor, o intento de normalización</span></p>
<p style="text-align:justify;">Actualmente son muchos los intentos por normalizar las relaciones promiscuas, acogiéndolas bajo el término “<a href="http://www.poliamor.net/contenido/index.php">poliamor</a>”, que defiende la promiscuidad honesta y sin tabúes. El término promiscuidad, como todo término entrado en años, tiene cargas semánticas varias (promiscuidad se asocia a sucio, a infiel, a engaño, a individualismo)  y <em>poliamor</em> es el intento normalizador de crear una palabra que elimine ésos convencionalismos. Así pues, llamémosle poliamor.</p>
<p style="text-align:justify;">Una serie que trata con total desenfado el tema, aunque muy centrado en la versión femenina es <a href="http://www.youtube.com/watch?v=g1GQqjZ996g">Sex and the City</a>. Una serie de la que podemos hacer algunas reflexiones, pero que, tengo que decirlo, a mí me parece una forma bastante poco natural de tratar el tema, pues las reflexiones de endulzan siempre con una estética de la imagen pija, capitalista y occidentalizada de la mujer rica, irreflexiva y banal (con excepciones). Supongo que algo más delicado o riguroso no vendería tanto.</p>
<p style="text-align:justify;">TV3 emitió en 2008 un <a href="http://www.poliamoria.com/">reportaje</a> sobre el poliamor que ayuda a entender cómo funciona el poliamor. Muy interesante, os lo recomiendo.</p>
<p style="text-align:justify;"> <span style="color:#ffffff;">Mis planteamientos</span></p>
<p style="text-align:justify;"> Es más justa una relación estable pero rutinaria? Es una relación un contrato? Aguantar las crisis de pareja tiene más mérito? Permanecer al lado de una persona cueste lo que cueste es amor? O querer la felicidad de la otra persona es el vedadero amor, cueste lo que cueste? Al final dónde están las barreras egoístas o generosas del amor? Lo cierto de todo esto, creo, es que es más práctico conducirse aceptando las normas que el sistema propone como decisiones propias. ¡Pero a ver quién puede! Supongo que lo ideal sería tener un compañero/a vitalicio que cumpliera todas las necesidades, pero como digo, es un ideal. Y la tentación un instinto inevitable. Por suerte el Estado del bienestar no regula ésto, así que allá cada uno.</p>
<p style="text-align:justify;"> </p>
<p style="text-align:justify;"> </p>
<p style="text-align:justify;"> </p>
<br />  <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gocomments/annaglez.wordpress.com/113/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/comments/annaglez.wordpress.com/113/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/godelicious/annaglez.wordpress.com/113/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/delicious/annaglez.wordpress.com/113/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gofacebook/annaglez.wordpress.com/113/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/facebook/annaglez.wordpress.com/113/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gotwitter/annaglez.wordpress.com/113/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/twitter/annaglez.wordpress.com/113/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gostumble/annaglez.wordpress.com/113/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/stumble/annaglez.wordpress.com/113/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/godigg/annaglez.wordpress.com/113/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/digg/annaglez.wordpress.com/113/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/goreddit/annaglez.wordpress.com/113/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/reddit/annaglez.wordpress.com/113/" /></a> <img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=annaglez.wordpress.com&amp;blog=6607140&amp;post=113&amp;subd=annaglez&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/17/113/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
	
		<media:content url="http://0.gravatar.com/avatar/2ecf3da98f66deef58a6ef3bb37be391?s=96&#38;d=identicon&#38;r=G" medium="image">
			<media:title type="html">mirantlalluna</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://annaglez.files.wordpress.com/2009/05/freelove.jpg?w=300" medium="image">
			<media:title type="html">freelove</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://annaglez.files.wordpress.com/2009/05/bs.jpg" medium="image">
			<media:title type="html">BS</media:title>
		</media:content>
	</item>
		<item>
		<title>Memoría inmortal</title>
		<link>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/10/memoria-inmortal/</link>
		<comments>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/10/memoria-inmortal/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 10 May 2009 21:13:26 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Anna Gonzàlez Martí</dc:creator>
				<category><![CDATA[Uncategorized]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://annaglez.wordpress.com/?p=99</guid>
		<description><![CDATA[Sí, yo también memoría ésa tarde hasta que Ben Clark me rescató y volví a ser  humanista de nuevo (sólo un poco, estoy en proceso). Ben Clark, una nueva generación de poetas. Tiene mi edad, nació el mismo año que yo, 1984 y describe ésa época con no poca desidia: 1984 Nací en un mundo [...]<img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=annaglez.wordpress.com&amp;blog=6607140&amp;post=99&amp;subd=annaglez&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align:center;"><img class="aligncenter size-full wp-image-103" title="Memoría" src="http://annaglez.files.wordpress.com/2009/05/memor__a_497e15603c759.jpg?w=210&#038;h=317" alt="Memoría" width="210" height="317" /></p>
<p style="text-align:justify;">Sí, yo también <em>memoría</em> ésa tarde hasta que Ben Clark me rescató y volví a ser  humanista de nuevo (sólo un poco, estoy en proceso). Ben Clark, una nueva generación de poetas. Tiene mi edad, nació el mismo año que yo, <strong>1984</strong> y describe ésa época con no poca desidia:</p>
<p style="text-align:center;"><strong><span style="color:#ffff99;">1984</span></strong></p>
<p style="text-align:center;"><span style="color:#ffff99;">Nací en un mundo fuera del amor.</span></p>
<p style="text-align:center;"><span style="color:#ffff99;">Un mundo que no sale en los periódicos.</span></p>
<p style="text-align:center;"><span style="color:#ffff99;">Recuerdo pocas cosas de mi infancia:</span></p>
<p style="text-align:center;"><span style="color:#ffff99;">parques con jeringuillas. Y la tele.</span></p>
<p style="text-align:justify;">Éste viernes, Ben Clark presentó su último libro en la librería La Central donde yo trabajo como becaria y donde experimento, entre otras cosas, algunos orgasmos intelectuales y artísticos. El último con él. Su poesía no es nada rimbombante, nada intelectualoide. Yo diría que es narrativa con estructura poética, prosa poética.</p>
<p style="text-align:justify;"><em>Memoría </em>inmortaliza, valga la redundancia, aquello de cotidiano, la memoria que nos queda para no perecer en el hastío. Y no es que no lo haya en éste poemario. Al contrario, hay mucho pesimismo a la vez que detalles florecientes.  Una buena memoria mitad oscura mitad amable, ya que los sueños, dicen, no tienen defectos, y todo arte, para mí es soñar un poco.</p>
<p style="text-align:justify;">Ben es un chico hombre. Hijo de padre galés y madre inglesa, que vivieron en Ibiza cuando allí la vida era más dulce que en otros lugares, parece un marinero corpulento, pero es un poeta. Y un caballero. Cuando me acerqué me besó la mano y me miró a los ojos con su mar ibizenco en la mirada, que tiene ciertamente algo de resurrección  (afirma haber renacido un par de veces, una después de un accidente de tráfico y otra sin haberse dado cuenta).</p>
<p style="text-align:justify;">Aquí os dejo dos de los poemas que más me han atrapado, para que podáis experimentar. Una versión moderna de la <em>Ítaca</em> de Kavafis (del que ya hablamos). Un <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Existencialismo">existencialismo</a> explicado hoy:</p>
<p style="text-align:justify;">
<p style="text-align:justify;"><strong><span style="color:#ffff99;">Poema para un espermatozoide vago</span></strong></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">Importan, la verdad, muy pocas cosas;</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">la lista va cambiando, no es ni bueno</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">ni malo, es así. Aunque hay algunos</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">puntos  más populares y constantes:</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">no estar solo. Tener con quien hablar</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">y dormir por las tardes en el porche.</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;"> </span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">Verás que a los humanos no nos gusta</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">en general, estar sin compañía.</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">&lt;&lt;Mejor sólo que mal acompañado&gt;&gt;</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">les oirás comentar más de una vez.</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">Tu no les hagas caso.</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">Te mirarás un día en el reflejo</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">de un vaso de cerveza y pensarás</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">en lo bien que estaría hacer reír,</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">provocar una lágrima, cantar.</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">Procura por lo tanto no estar solo.</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;"> </span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">¿Qué mas puedo explicarte de éste sitio?</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">Tampoco queda mucho por decir:</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">verás que, como yo, hay otras personas</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">- por no decirte casi todo el mundo-</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">que intentarán decirte que la vida</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">es esto,  esto otro y que después</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">nada resulta como uno esperaba.</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;"> </span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">Debes tener paciancia con nosotros,</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">somos muchos, nos damos todos miedo</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">y a pesar de sabernos vencedores</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">de una carrera arcana, compartimos</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">juntos la sensación de haber perdido</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">algo en alguna parte. Y es por esto</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">que debes asentir y decir gracias</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">cuando alguien te acoseja con la vida.</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffff99;">Pero antes de vencer ten esto claro:</span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="color:#ffffff;"><span style="color:#ffff99;">aquí no gana nadie</span>.</span></p>
<p style="text-align:center;">
<p style="text-align:justify;">Os recomiendo a éste poeta de nuestros días, yo me cobijo en sus certezas porque también son un poco mías. Por cierto, su presentación me inspiró fumar un cigarrillo en la puerta del trabajo y escribir de vuelta:</p>
<p style="text-align:justify;"><strong><span style="color:#ffff99;">Algun tipo de luz</span></strong></p>
<p style="text-align:justify;"><span style="color:#ffff99;">Bebes del vaso plástico del trabajo sin pensar en lo material de ése acto, sin tener en cuenta ésas onduladas curvas blancas del blanquecino recipiente cuando el agua se desliza tráquea abajo. Cinco minutos saliste a la puerta de atrás de la calle Elisabets, ésa puerta de atrás que sin honor a su nombre convive al lado de la puerta principal, allí donde todo el mundo puede verte, allí donde todo el mundo hoy te mira, hoy y no ayer. Te miran porque hoy albergas en ti aquello que captan las almas y no sus pupilas. Aquello que les induce a mirarte intentando encontrarte, aquello que les llama entre tanto cartel promocional, skate, pelo afro y camiseta fucsia de una forma misteriosa e interrogante. Mientras fumas tu cigarrillo irradías hoy algo que escaseaba en ti últimamente, algo que proyectas mientras miras fijo el portal grafiteado de enfrente, 1880..</span></p>
<p><span style="color:#ffff99;">Hoy te miran porque no intentas ser, porque no te preguntas nada, cuando todo interrogante afilado te acecha hoy dulcemente, cuando cinco minutos atrás una lágrima de placer se deslizaba. Y vuelves a estar aquí, donde amas estar de vez en cuando para calmar ésta agonía mortuoria y inhumana.</span></p>
<p style="text-align:justify;"><span style="color:#ffff99;"> </span></p>
<p style="text-align:justify;">
<br />  <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gocomments/annaglez.wordpress.com/99/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/comments/annaglez.wordpress.com/99/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/godelicious/annaglez.wordpress.com/99/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/delicious/annaglez.wordpress.com/99/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gofacebook/annaglez.wordpress.com/99/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/facebook/annaglez.wordpress.com/99/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gotwitter/annaglez.wordpress.com/99/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/twitter/annaglez.wordpress.com/99/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gostumble/annaglez.wordpress.com/99/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/stumble/annaglez.wordpress.com/99/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/godigg/annaglez.wordpress.com/99/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/digg/annaglez.wordpress.com/99/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/goreddit/annaglez.wordpress.com/99/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/reddit/annaglez.wordpress.com/99/" /></a> <img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=annaglez.wordpress.com&amp;blog=6607140&amp;post=99&amp;subd=annaglez&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/10/memoria-inmortal/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
	
		<media:content url="http://0.gravatar.com/avatar/2ecf3da98f66deef58a6ef3bb37be391?s=96&#38;d=identicon&#38;r=G" medium="image">
			<media:title type="html">mirantlalluna</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://annaglez.files.wordpress.com/2009/05/memor__a_497e15603c759.jpg" medium="image">
			<media:title type="html">Memoría</media:title>
		</media:content>
	</item>
		<item>
		<title>Dejad de quererme (Deux jours a tuer) de Jean Becker</title>
		<link>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/10/dejad-de-quererme-deux-jours-a-tuer-de-jean-becker/</link>
		<comments>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/10/dejad-de-quererme-deux-jours-a-tuer-de-jean-becker/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 10 May 2009 20:39:44 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Anna Gonzàlez Martí</dc:creator>
				<category><![CDATA[Uncategorized]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://annaglez.wordpress.com/?p=96</guid>
		<description><![CDATA[Antoine es una de esas personas que parece tener una vida exquisita de entorno burgués. Copropietario de una agencia de publicidad que va viento en popa, está casado con una gran mujer, Cécile, con quien tiene dos hijos y un entorno de cercanas amistades. Pero Antoine, cansado, decide repentinamente romper con su rumbo. Con afilada [...]<img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=annaglez.wordpress.com&amp;blog=6607140&amp;post=96&amp;subd=annaglez&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align:justify;"><img class="aligncenter size-full wp-image-97" title="dejaddequererme" src="http://annaglez.files.wordpress.com/2009/05/dejaddequererme.jpg?w=450&#038;h=244" alt="dejaddequererme" width="450" height="244" />Antoine es una de esas personas que parece tener una vida exquisita de entorno burgués. Copropietario de una agencia de publicidad que va viento en popa, está casado con una gran mujer, Cécile, con quien tiene dos hijos y un entorno de cercanas amistades. Pero Antoine, cansado, decide repentinamente romper con su rumbo. Con afilada ironía y desgarrado sarcasmo destruye un día todo cuanto le define. Vende su empresa, aniquila su matrimonio con la incógnita de una tercera persona y se despide de sus hijos y sus amigos, no sin antes ataviarles con un repertorio de cruda sinceridad. Decididamente, quiere ser odiado, dejar de ser querido y huir para reinventarse con total libertad. El director Jean Becker nos entrega con Dejad de quererme, una alegoría del sentido la vida y de la existencia humana. Nos propone una inmersión en la cotidianidad de un hombre y su mordaz manera de resolver sus días. Es una conciencia lúcida y implacable contra la banalidad y la hipocresía y una ansiosa carrera hacia el reencuentro con lo más genuino de uno mismo, hacia el interior. En su última obra, Conversaciones con mi jardinero, Becker nos propuso redescubrir la vida propia a través de otros ojos. En esta ocasión, el director nos muestra el tajante poder de decisión individual sobre el propio destino. La película, nacida de la novela homónima del escritor François D&#8217;Epenoux, y rodada en Francia e Irlanda, cuenta con una base argumental intencionadamente previsible y reserva la genialidad para los diálogos y el montaje, muy cuidados, que conducen al espectador a un sorprendente desenlace. Jean Becker consigue que el espectador se debata continuamente entre la empatía y la repulsa hacia las reacciones de Antoine, creando así un juego de paradojas que invitan a la reflexión. Albert Dupontel, interpreta con gran acierto al protagonista Antoine en su carácter desmesurado y Marie-Josée Croze, en el papel de Cécile, mimetiza a la perfección la devoción y la fortaleza de su personaje ante el vuelco que da su vida. La película cuenta así con un buen trabajo interpretativo que aporta una gran unidad a la historia. Incluso los títulos de crédito confluyen con ella. Le temps qui reste, escrita por Jean-Luc Debadie e interpretada por Serge Reggiani, musicaliza los pensamientos al final del film. Un gran trabajo humanista acerca de un cúmulo de relaciones y sentimientos profundos que rehúyen cualquier ápice de protocolo o cortesía.</p>
<br />  <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gocomments/annaglez.wordpress.com/96/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/comments/annaglez.wordpress.com/96/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/godelicious/annaglez.wordpress.com/96/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/delicious/annaglez.wordpress.com/96/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gofacebook/annaglez.wordpress.com/96/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/facebook/annaglez.wordpress.com/96/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gotwitter/annaglez.wordpress.com/96/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/twitter/annaglez.wordpress.com/96/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gostumble/annaglez.wordpress.com/96/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/stumble/annaglez.wordpress.com/96/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/godigg/annaglez.wordpress.com/96/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/digg/annaglez.wordpress.com/96/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/goreddit/annaglez.wordpress.com/96/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/reddit/annaglez.wordpress.com/96/" /></a> <img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=annaglez.wordpress.com&amp;blog=6607140&amp;post=96&amp;subd=annaglez&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://annaglez.wordpress.com/2009/05/10/dejad-de-quererme-deux-jours-a-tuer-de-jean-becker/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>1</slash:comments>
	
		<media:content url="http://0.gravatar.com/avatar/2ecf3da98f66deef58a6ef3bb37be391?s=96&#38;d=identicon&#38;r=G" medium="image">
			<media:title type="html">mirantlalluna</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://annaglez.files.wordpress.com/2009/05/dejaddequererme.jpg" medium="image">
			<media:title type="html">dejaddequererme</media:title>
		</media:content>
	</item>
		<item>
		<title></title>
		<link>http://annaglez.wordpress.com/2009/04/16/cultura-col%c2%b7lectiva/</link>
		<comments>http://annaglez.wordpress.com/2009/04/16/cultura-col%c2%b7lectiva/#comments</comments>
		<pubDate>Thu, 16 Apr 2009 11:54:05 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Anna Gonzàlez Martí</dc:creator>
				<category><![CDATA[Uncategorized]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://annaglez.wordpress.com/?p=76</guid>
		<description><![CDATA[  No és que la cultura sigui necessària, és que és inherent, és que va de la mà&#8230;del col·lectiu d&#8217;éssers socials i racionals que som nosaltres, els humans. Racionalitat i cultura  es complemeten.  A mesura que ens manifestem, som conscients d&#8217;aquestes manifestacions, i d&#8217;això en fem trets d&#8217;identitat, cultures. Però inevitablement ens ve al cap: què [...]<img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=annaglez.wordpress.com&amp;blog=6607140&amp;post=76&amp;subd=annaglez&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><img class="aligncenter size-full wp-image-77" title="cultura" src="http://annaglez.files.wordpress.com/2009/04/cultura.jpg?w=450&#038;h=314" alt="cultura" width="450" height="314" /></p>
<p style="text-align:justify;"> </p>
<p style="text-align:justify;">No és que la cultura sigui necessària, és que és inherent, és que va de la mà&#8230;del col·lectiu d&#8217;éssers socials i racionals que som nosaltres, els humans. Racionalitat i cultura  es complemeten.  A mesura que ens manifestem, som conscients d&#8217;aquestes manifestacions, i d&#8217;això en fem trets d&#8217;identitat, cultures.</p>
<p style="text-align:justify;">Però inevitablement ens ve al cap: què significa cultura? Intentar fer una definició <em>a priori</em> ens pot sobrepassar. Què és cultura? Com a mínim, pensem, alguna cosa inmensa i poc mesurable, no hi esteu d&#8217;acord? </p>
<p style="text-align:justify;">La primera idea és, no ens enganyem, wikipèdia. Però mans quietes!, un moment. Això no és un exàmen. Intentem-ho.</p>
<p style="text-align:justify;"><span style="text-decoration:underline;"><span style="color:#ff9900;">La cultura com a construcció social</span></span></p>
<p style="text-align:justify;">A mi per cultura em ve al cap CONSTRUCCIÓ SOCIAL. La cultura és una construcció social producte de les interaccions entre éssers humans d&#8217;una mateixa comunitat. Unes interaccions que donen lloc a unes tradicions, a unes costums, a creacions artístiques, a llenguatges, a còdis que formen  unitats culturals, punts en comú, trets característics.</p>
<p style="text-align:justify;">I avui, què és cultura? Ja no són només les interaccions entre éssers humans les que creen cultura, són les relacions entre SOCIETATS SENCERES. Sí, som en plena voràgine de cultura GLOBAL, un <em>popurri </em>grandiós de costums, hàbits i tendències. I, com és lògic, a més varietat i diversitat, més fragmentació dels hàbits culturals, dels costums, més convulsió cultural, més canvi i naixement de noves vessants, diguem-ne subcultures.</p>
<p style="text-align:justify;"><span style="text-decoration:underline;"><span style="color:#ff9900;">Cultura com acumulació de saber</span></span></p>
<p style="text-align:justify;">I a nivell individual? Què és la cultura? Penso que és tot allò de que s&#8217;ha nodrit una persona a nivell cultural. Tot això que l&#8217;ha influenciat en el seu entorn, però també tot allò que li ha interessat aprendre, allò que ha anat a buscar per formar-se en un anhel d&#8217; entendre i reflexionar.</p>
<p style="text-align:justify;">Aquí em sorgeix el comentari &#8220;quin tio/tia tant culte!&#8221;. Cultura: acumulació prestigiosa del saber. Quan algú té totes les respostes és l&#8217;estandard de l&#8217;animal racional (com a comentari deixeu-me dir que la prepotència per acumulació de saber em sembla inversament proporcional al valor humà de la persona). Diguéssim que com més sap i més ha reflexionat una persona sobre temes diversos (si no es torna boja), més relacions pot establir entre coneixements diferents i més perspectiva té davant la realitat  si aquest multiperspectivisme no la supera (repeteixo, si no es torna boja).</p>
<h4 style="text-align:justify;"><span style="color:#ff6600;">Rosseau </span></h4>
<p style="text-align:justify;">Ell diu que la cultura és el món de l&#8217;aparença i l&#8217;alienació, que l&#8217;important no és el ser, sino el semblar. Diu que aquí és on es troba la hipocresia i que el que importa a la societat és el luxe i no la felicitat. Per tant, la cultura és algo construït que s&#8217;oposa a la naturalesa. La gent actua segons el que els demés opinin, sota el dictat de l&#8217;opinió pública, que es converteix en un mecanisme de control. Gràcies Rosseau, totalment aplicable a l&#8217;avui el que vas dir&#8230;jo hi estic en total acord.</p>
<p style="text-align:justify;"><span style="text-decoration:underline;"><span style="color:#ff9900;">Us proposo&#8230;</span></span></p>
<p style="text-align:justify;">visitar el web de l&#8217;exposició <span style="color:#ff0000;"><a href="http://cultura2.gencat.cat/jaar/fitxa.html">Qüestions, Qüestions</a><span style="color:#000000;">, <span style="color:#999999;">un intent de tornar a L&#8217;ÀGORA ATENENCA VERSIÓ INTERNET on l&#8217; artista xilè Alfredo Jaar ens proposa conversar entorn el tema. Em sembla una iniciativa brutal on trobar un espai col·lectiu i enriquidor de definició de CULTURA, un espai cultural en sí mateix.</span></span></span></p>
<br />  <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gocomments/annaglez.wordpress.com/76/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/comments/annaglez.wordpress.com/76/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/godelicious/annaglez.wordpress.com/76/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/delicious/annaglez.wordpress.com/76/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gofacebook/annaglez.wordpress.com/76/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/facebook/annaglez.wordpress.com/76/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gotwitter/annaglez.wordpress.com/76/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/twitter/annaglez.wordpress.com/76/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/gostumble/annaglez.wordpress.com/76/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/stumble/annaglez.wordpress.com/76/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/godigg/annaglez.wordpress.com/76/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/digg/annaglez.wordpress.com/76/" /></a> <a rel="nofollow" href="http://feeds.wordpress.com/1.0/goreddit/annaglez.wordpress.com/76/"><img alt="" border="0" src="http://feeds.wordpress.com/1.0/reddit/annaglez.wordpress.com/76/" /></a> <img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=annaglez.wordpress.com&amp;blog=6607140&amp;post=76&amp;subd=annaglez&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://annaglez.wordpress.com/2009/04/16/cultura-col%c2%b7lectiva/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
	
		<media:content url="http://0.gravatar.com/avatar/2ecf3da98f66deef58a6ef3bb37be391?s=96&#38;d=identicon&#38;r=G" medium="image">
			<media:title type="html">mirantlalluna</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://annaglez.files.wordpress.com/2009/04/cultura.jpg" medium="image">
			<media:title type="html">cultura</media:title>
		</media:content>
	</item>
	</channel>
</rss>
